RECORDS DE L’ESCOLA per Tona Castellví

La meva escola és el GEM i tinc molts records de ben petita. Deuria tenir un any i mig, anava al GEM petit i el primer record que tinc era quan la Maria una dona alta i rossa, em donava el dinar. Quan entro al Gem petit em ve una olor que em transporta al passat.
A P-3 recordo que la Dora Llinés ens feia passar el tauló a la classe i ens deia que si quèiem ens mossegarien els cocodrils.
A P-5 anava a la classe de les Girafes i la Montse Punsola ens va ensenyar una cançó que m’encanta: “ Per damunt la neu”.
Alguns records són bons, dolços, d’enyorança...altres de tristesa, ràbia, amargs.....
Recordo les modes: l’època dels cromets, el ula-hop, els patins de quatre rodes, les baldufes,l a llima, les xapes, jugar a goma, les cançons de corda “ debajo de un puente.., etc...
També els genials mestres, els Carnestoltes, la gimnàstica: saltar el potro ,el plínton...les excursions, llegir el ZOO d’en Pitus, l’ambient del GEM, el menjador, les sortides als garrofers, eren genials! On hi ha ara el carrer Riera de Figuera Major, tot érem camps i sortíem a córrer i jugar.
M’encantava quan plovia a bots i barrals i el camp de futbol quedava negat d’aigua, tapàvem el forat on sortia l’aigua i quedava un enorme bassal i llavors anàvem tots amb botes d’aigua i fent passadissos amb la sorra i canals, érem uns bons arquitectes de ponts i camins!
També els partits de futbol, hi havia tantes pilotes que es creuaven els partits i era difícil saber on era la teva pilota. Hi jugàvem gran i petits i el més grans feien uns canyardusss!!! Recordo en Pannon i en Navas gran.
Un record per sempre m’acompanya, és la primera mort que recordo que em va impressionar, fèiem 4t de Primària i tots i totes arribàvem contents de les vacances, la Carme Alarcón va entrar a l’aula i ens va explicar que en Jordi Muné havia mort aquell estiu en unes obres a Llavaneres, ens va afectar molt, no ens ho podíem creure. Sempre penso amb els pares, amb el que hauria sigut d’en Jordi de més gran.....sempre et recordarem!
Aquests són alguns del meus records del Gem, cadascú té els seus i els viu a la seva manera.
Gràcies GEM!

Tona Castellví Iglesias
Any 1969

GEM 50è ANIVERSARI per Francesc Rogés

Recordar per escrit les experiències és un intent d´agermanament de dues parts de la gran Història: la sentimental i la documental.
El cor dels lectors del Gem d’avui batega preferentment pels estímuls de l'època present, i retrocedir als anys seixanta és un exercici poc atraient, malgrat que als anys seixanta els pioners del Gem –familiars i pedagogs– defensàvem la lluita contra la ignorància amb una eina educacional:
- De pedagogia activa, o sia, oberta, bellugadissa, que prescindís de normativa fixa; o sia, a favor de l'espontaneïtat.
- De treball d´aula amb alumnat mixt amb atenció al desvetllament sexual.
- Plenament compromesa amb la identitat catalana.
- Que respectés l'absència litúrgica formal i acceptés la confessionalitat religiosa donant opcions catequètiques (acompanyo treball il·lustratiu).
- En l'aspecte econòmic, estudi en comú de les necessitats i, per tant, de les oportunitats financeres de cada família.
Hem envellit inclús d´il·lusions i, per tant, cal situar-nos –o més ben dit, ressituar-nos– davant els nous models de comportament i convivència que ofereixen els mecanismes de la supervivència personal i comunitària. Tendim a refugiar-nos en la Història sentimental, i per tant, és la celebració del 50 anys.
Alerta, que de vegades el sentiment xoca amb el to profètic que és imprescindible mantenir per conservar l´equilibri.
FELICITATS a tots als d´ahir, i sobretot, a la fidelitat dels d´avui, que seran els de sempre.

                                                                                              FRANCESC ROGÉS
                                                                                                 President Inici